Hoy es el día de la Diada de Catalunya y desde aquí me permito el lujo de rendir un pequeño homenaje a este pequeño país. Como decía Lluís Llach en su canción: El meu país és tan petit que quan el sol se’n va a dormir mai no està prou segur d’haver-lo vist. Diuen les velles sàvies que és per això que torna. Potser sí que exageren, tant se val! és així com m’agrada a mi i no en sabria dir res més. Canto i sempre em sabré malalt d’amor pel meu país. El meu país és tan petit que des de dalt d’un campanar sempre es pot veure el campanar veí. Diuen que els poblets tenen por, tenen por de sentir-se sols, tenen por de ser massa grans, tant se val! és així com m’agrada a mi i no sabria dir res més. Canto i sempre em sabré malalt d’amor pel meu país. El meu país és tan petit que sempre cap dintre del cor si és que la vida et porta lluny d’aquí i ens fem contrabandistes, mentre no descobreixin detectors pels secrets del cor. I és així, és així com m’agrada a mi i no en sabria dir res més. Canto i sempre em sabré malalt d’amor pel meu país. El meu país és tan petit que quan el sol se’n va a adormir mai no està prou segur d’haver-lo vist. Petons!!! Marc.